El Poble Nou de Benitatxell i la ciutat algeriana d'Orà tenen des de fa anys una gran "germanor" a causa de l'emigració de poblers a la ciutat africana per anar a la poda.
Els treballadors, experts en poda de vinya, eren molt apreciats pels seus coneixements i, any rere any, tornaven per "Tots Sants". Els treballadors portaven els seus propis aparells de feina, entre els que destacaven les tisores de poda, petites i amb gran capacitat de tall, a les que se'ls coneixia com "garcietes". Curiosament, la roba amb la qual vestien la pagaven quan tornaven del viatge, amb el jornal allà aconseguit.
Els viatges a podar la vinya algeriana es van acabar a l'any 1955 a causa de la guerra colonial-independentista contra els francesos que, definitivament, va triomfar en 1956. Aquest últim viatge, a causa de les circumstàncies polítiques, va tenir més perills personals i econòmics dels habituals, ja que estaba prohibit traure diners d'Algèria, circumstància que va provocar que a un dels treballadors pobleros, les autoritats algerianes li lleva-se’n els diners guanyats de tota la temporada.
Arran d'aquesta emigració, de vegades hi va haver problemes per recollir el sarment al mes indicat, de manera que un grup d'amics es va dedicar a recollir a destall els sarments del poble. Aquest grup d'amics va ser conegut des d'aleshores com la "Quadrilla del Sarment", i van ser els fundadors de la festa local en honor a Sant Pancraç.
D'altra banda, algunes de les famílies de la vila que van emigrar a Algèria van utilitzar part dels ingresos d'aquesta emigració per construir-se una casa a l'actual Avinguda de València, per la qual cosa durant molt de temps aquesta via es va conèixer com Carrer Orà.
El Poble Nou de Benitatxell i la ciutat algeriana d'Orà tenen des de fa anys una gran "germanor" a causa de l'emigració de poblers a la ciutat africana per anar a la poda.
Els treballadors, experts en poda de vinya, eren molt apreciats pels seus coneixements i, any rere any, tornaven per "Tots Sants". Els treballadors portaven els seus propis aparells de feina, entre els que destacaven les tisores de poda, petites i amb gran capacitat de tall, a les que se'ls coneixia com "garcietes". Curiosament, la roba amb la qual vestien la pagaven quan tornaven del viatge, amb el jornal allà aconseguit.
Els viatges a podar la vinya algeriana es van acabar a l'any 1955 a causa de la guerra colonial-independentista contra els francesos que, definitivament, va triomfar en 1956. Aquest últim viatge, a causa de les circumstàncies polítiques, va tenir més perills personals i econòmics dels habituals, ja que estaba prohibit traure diners d'Algèria, circumstància que va provocar que a un dels treballadors pobleros, les autoritats algerianes li lleva-se’n els diners guanyats de tota la temporada.
Arran d'aquesta emigració, de vegades hi va haver problemes per recollir el sarment al mes indicat, de manera que un grup d'amics es va dedicar a recollir a destall els sarments del poble. Aquest grup d'amics va ser conegut des d'aleshores com la "Quadrilla del Sarment", i van ser els fundadors de la festa local en honor a Sant Pancraç.
D'altra banda, algunes de les famílies de la vila que van emigrar a Algèria van utilitzar part dels ingresos d'aquesta emigració per construir-se una casa a l'actual Avinguda de València, per la qual cosa durant molt de temps aquesta via es va conèixer com Carrer Orà.